Mitjançant anava aprenent a tocar el clarinet vaig poder sentir varies voltes el terme "diafragma", però així com m'entrava per una orella, m'eixia per l'altra.
I què ****** és això del diafragma? Em preguntava. Sabia que era un múscul, però què volien que fera amb ell els meus mestres? Fer força? Relaxar-lo? Tensar-lo? A hores d'ara crec que molta gent ni ho sap, i utilitza el terme diafragma com a vocable erudit.
Diafragma, que bé que sona, diafragma. Pronuncia-ho en veu alta: DIAFRAGMA! Ara xiuxiuejant: diafragmaaaa...
És una paraula que sempre queda bé. Si no saps que dir sempre la pots utilitzar: això serà el diafragma que deu estar bloquejat; el diafragma sempre és difícil de controlar; has pentinat el diafragma?; el diafragma és amic meu; estic enamorat del diafragma; no sabia que t'havies enganxat al diafragma; si fiques un poc de diafragma a la sopa sempre et farà més bon gust; el diafragma sempre ix pel est i s'amaga pel oest... I al cap i a la fi així és, tot roda al voltant d'aquest.
Doncs anem a esbrinar què és i que fa?
Segons diccionari.cat el significat de la paraula és:
| diafragma | ||
[c. 1500; del ll. td. diaphragma, i aquest, del gr. diáphragma 'separació'] | ||
Envà musculomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l'abdomen i el tòrax. | ||
Paret musculomembranosa de separació entre dues cavitats naturals. | ||
Per tant l'origen de la paraula ve del terme separació. Hi ha diferents diafragmes arreu de tot el cos, un total de quatre, però el que més ens interessa és toràcic, qui separa els pulmons o la caixa toràcica dels demés òrgans abdominals o digestius. Encara que tots treballen al mateix temps.
- Diafragma cranial
- Diafragma cervical: Absorbeix colps del cos.
- Diafragma toràcic: Descendeix amb la inspiració i ascendeix amb la expiració.
- Diafragma pèlvic
Uns altres músculs que interaccionen directament amb el diafragma són els coneguts com a psoas, qui donen suport a la columna i per tant a l'estabilitat general del cos. Però la seua funció principal és la d'unir les cames amb el tronc i ens permeten caminar.
És de coneixement popular que de nadons tots respiràvem de forma fonda i plena, omplint cada raconet de la caixa toràcica, des de baix fins a dalt i expandint els osos al màxim. Però al llarg del temps, aquesta facultat és perd, les tensions diàries, l'estrés i demés problemes fan que la respiració siga superficial. Sabies que el diafragma és el primer múscul que es tensa quan ens espantem?
Per tant és el diafragma un múscul actiu?
El diafragma es tensa quan va cap a baix i es destensa quan va cap a dalt, per tant el procés de respiració ocurreix gràcies a ell. Quan baixa amplia les costelles i crea un buit en la cavitat toràcica que es compensa plenant-se d'aire. Al destensar-se puja i fa ixir l'aire naturalment.
Tot l'entrenament respiratori va en direcció a millorar la capacitat de control de l'aire, aconseguint uns músculs flexibles que permeten l'entrada d'una forma més natural i relaxada possible. La cosa es complica quan hem de controlar l'eixida d'aire amb pressió, però això ho deixarem per a un següent article. Recorda: No pot haver-hi una respiració correcta si hi ha tensions!
EXERCICIS
Exercici 1: Observa el procés de respiració.
Exercici 2: Explora el teu diafragma amb les mans pel interior de les costelles. És flexible? Fes-li un petit massatge.
Exercici 3: Estira el diafragma traient la panxa cap a fora quan has expulsat tot l'aire.